infatua

Potser volíeu: infatuà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iɱ.fəˈtu.ə/, occidental /iɱ.faˈtu.a/
• Rimes: -ua

Verb

infatua

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de infatuar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb infatuar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fa·tu·a (4)