infame

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: infamé


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /iɱˈfa.mə/, occidental /iɱˈfa.me/
  • Etimologia: Del llatí infamis, segle XIV

Adjectiu[modifica]

infame inv. ‎(plural infames)

  1. que no té honra, crèdit o estimació.
  2. molt dolent, menyspreable.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

infame

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infamar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb infamar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb infamar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb infamar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·fa·me (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aefimn)
  • Anagrames: afinem, nimfea

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \iɱˈfa.me\
Americà: alt \iɱˈfa.me\, baix \iŋˈfa.me\, austral \iɱˈfa.me\

Adjectiu[modifica]

infame inv. ‎(plural infames)

  1. infame

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·fa·me (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aefimn)


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /iɱˈfaː.me/

Adjectiu[modifica]

infame inv. ‎(plural infami)

  1. infame

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·fà·me (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aefimn)