indultaré

Català

Verb

indultaré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de indultar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dul·ta·ré (4)
• Heterograma de 9 lletres (adeilnrtu)
• Anagrama: adulterin

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /in.dul.taˈɾe/, meridional \iŋ.dul.taˈɾe\

Americà: alt /in.dul.t(a)ˈɾe/, baix \iŋ.dul.taˈɾe\, austral /in.dul.taˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

indultaré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb indultar