Vés al contingut

indultar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /in.duɫˈta/
Occidental:  nord-occidental /in.duɫˈta/
valencià /in.duɫˈtaɾ/, /in.duɫˈta/

Verb

[modifica]

indultar trans.

  1. Perdonar a algú la pena que tenia imposada.
  2. Eximir d'alguna llei o obligació.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: indulto, indulta, indultem

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: in·dul·tar (3)
  • Heterograma de 8 lletres (adilnrtu)

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /in.dulˈtaɾ/, meridional \iŋ.dulˈtaɾ\
Americà: alt /in.dulˈtaɾ/, baix \iŋ.dulˈtaɾ\, austral /in.dulˈtaɾ/

Verb

[modifica]

indultar trans. ‎(present indulto, passat indulté, futur indultaré)

  1. indultar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: in·dul·tar (3)
  • Heterograma de 8 lletres (adilnrtu)