indico

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: indicò


Català
[modifica]

Verb[modifica]

in·di·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indicar
    [Jo] indico, indique, indic o indiqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indicar
    [Que jo] indico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] indiqui o indique.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indicar
    [Que ell/ella/vostè] indico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] indiqui o indique.


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

in·di·co

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb indicar


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

indico

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de indicare


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

indicō ‎(1a present?), indicās ‎(2a present), indicāre ‎(infinitiu), indicāvī ‎(perfet), indicātum ‎(supí)

  1. indicar, jo indico; assenyalar, jo assenyalo

Derivats[modifica]