indico
Potser volíeu: indicò
Català[modifica]
Verb[modifica]
indico
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indicar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indicar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indicar
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /inˈdi.ko/, meridional \iŋˈdi.ko\
- Americà: alt /inˈdi.k(o)/, baix \iŋˈdi.ko\, austral /inˈdi.ko/
- Rimes: -iko
Verb[modifica]
indico
Italià[modifica]
Verb[modifica]
indico
Llatí[modifica]
Verb[modifica]
indicō (1a present?), indicās (2a present), indicāre (infinitiu), indicāvī (perfet), indicātum (supí)
- indicar, jo indico; assenyalar, jo assenyalo
Derivats[modifica]
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Formes verbals en castellà
- Formes verbals en italià
- Mots en llatí amb prefix in-
- Verbs en llatí