indica

Potser volíeu: indicà, índica

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /inˈdi.kə/, occidental /inˈdi.ka/
• Rimes: -ika
• Anagrama: acidin

Verb

in·di·ca

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de indicar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb indicar

Italià

Verb

indica

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de indicare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de indicare

Romanès

• Pronúncia: /in.diˈka/
• Etimologia: Del francès indiquer

Verb

indica

1. indicar