indago
Català[modifica]
Verb[modifica]
indago
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indagar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indagar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indagar
Miscel·lània[modifica]
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional \inˈda.ɣo\, meridional \iŋˈda.ɣo\
- Americà: alt /inˈda.ɡo/, baix \iŋˈda.ɣo\, austral \inˈda.ɣo\
- Rimes: -aɡo
Verb[modifica]
indago
Llatí[modifica]
Verb[modifica]
indāgō (1a present?), indāgās (2a present), indāgāre (infinitiu), indāgāvī (perfet), indāgātum (supí)
- indagar, jo indago
Derivats[modifica]
Nom[modifica]
indāgō f. (genitiu indāginis)
Declinació[modifica]
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | indāgō | indāginēs |
Vocatiu | indāgō | indāginēs |
Acusatiu | indāginem | indāginēs |
Genitiu | indāginis | indāginum |
Datiu | indāginī | indāginibus |
Ablatiu | indāgine | indāginibus |
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Mots en català de 3 síl·labes
- Formes verbals en castellà
- Mots compostos en llatí
- Verbs en llatí
- Substantius en llatí