incumbir

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /iŋ.kumˈbi/, valencià /iŋ.kumˈbiɾ/
  • Rimes: -iɾ
  • Etimologia: Del llatí incumbere.

Verb[modifica]

incumbir intr.

  1. Estar a càrrec d'alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: incumbeixo, incumbeix, incumbim

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·cum·bir (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \iŋ.kumˈbiɾ\
Americà: alt \iŋ.k(u)mˈbiɾ\, baix \iŋ.kumˈbiɾ\

Verb[modifica]

incumbir intr. ‎(present incumbo, passat incumbí, futur incumbiré)

  1. incumbir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·cum·bir (3)