Vés al contingut

incumbir

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /iŋ.kumˈbi/
Occidental:  nord-occidental /iŋ.kumˈbi/
valencià /iŋ.kumˈbiɾ/, /iŋ.kumˈbi/

Verb[modifica]

incumbir intr.

  1. Estar a càrrec d'alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: incumbeixo, incumbeix, incumbim

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·cum·bir (3)

Vegeu també[modifica]

Castellà[modifica]

Peninsular: \iŋ.kumˈbiɾ\
Americà: alt \iŋ.k(u)mˈbiɾ\, baix \iŋ.kumˈbiɾ\

Verb[modifica]

incumbir intr. ‎(present incumbo, passat incumbí, futur incumbiré)

  1. incumbir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·cum·bir (3)