inculco

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: inculcò


Català
[modifica]

Verb[modifica]

in·cul·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de inculcar
    [Jo] inculco, inculque, inculc o inculqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb inculcar
    [Que jo] inculco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] inculqui o inculque.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb inculcar
    [Que ell/ella/vostè] inculco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] inculqui o inculque.


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

in·cul·co

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb inculcar


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

inculco

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de inculcare


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

incŭlcō ‎(1a present?), inculcās ‎(2a present), inculcāre ‎(infinitiu), inculcāvī ‎(perfet), inculcātum ‎(supí)

  1. intercalar
  2. imprimir, inculcar