incriminar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /iŋ.kɾi.miˈna/
Occidental: nord-occidental /iŋ.kɾi.miˈna/, valencià /iŋ.kɾi.miˈnaɾ/

Verb[modifica]

incriminar trans.

  1. Acusar d'un crim.
  2. Acusar com a culpable.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: incrimino, incrimina, incriminem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·cri·mi·nar (4)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \iŋ.kɾi.miˈnaɾ\
Americà: alt \iŋ.k(ɾi).miˈnaɾ\, baix \iŋ.kɾi.miˈnaɾ\

Verb[modifica]

incriminar trans. ‎(present incrimino, passat incriminé, futur incriminaré)

  1. incriminar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·cri·mi·nar (4)