incriminar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /iŋ.kɾi.miˈna/, valencià /iŋ.kɾi.miˈnaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon: incriminà
  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Verb[modifica]

in·cri·mi·nar trans.

  1. Acusar d'un crim.
  2. Acusar com a culpable.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: incrimino, incrimina, incriminem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \iŋ.kɾi.miˈnaɾ\
Americà: alt \iŋ.k(ɾi).miˈnaɾ\, baix \iŋ.kɾi.miˈnaɾ\

Verb[modifica]

in·cri·mi·nar trans. ‎(present incrimino, passat incriminé, futur incriminaré)

  1. incriminar