increpo

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

Verb[modifica]

in·cre·po

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb increpar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb increpar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb increpar


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

in·cre·po

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb increpar


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

increpō ‎(1a present?), increpās ‎(2a present), incrēpare ‎(infinitiu), increpuī ‎(perfet), increpitum ‎(supí)

  1. increpar, jo increpo