incórrer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iŋˈko.rə/
Occidental:	nord-occidental /iŋˈko.re/
	valencià /iŋˈko.reɾ/, /iŋˈko.re/

• Rimes: -ore(ɾ)
• Homòfon: incorre
• Etimologia: Del llatí incurrere, segle XV. Doblet de encórrer.

Verb

incórrer intr.

1. Caure en falta.

Conjugació

Segona conjugació irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	incórrer			haver incorregut
gerundi	incorrent			havent incorregut
participi	incorregut, incorreguda, incorreguts, incorregudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	incorro	incorres	incorre	incorrem	incorreu	incorren
	incórrec						val
	incorri						sept
	incorr	incorrs	incorr				bal
imperfet	incorria	incorries	incorria	incorríem	incorríeu	incorrien
passat simple	incorreguí	incorregueres	incorregué	incorreguérem	incorregéreu	incorregueren
futur	incorreré	incorreràs	incorrerà	incorrerem	incorrereu	incorreran
condicional	incorreria	incorreries	incorreria	incorreríem	incorreríeu	incorrerien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	incorri	incorris	incorri	incorrem	incorreu	incorrin
				incorregem	incorregeu
	incórrega	incórregues	incórrega			incórreguen	occ
imperfet	incorregués	incorreguessis	incorregués	incorreguéssim	incorreguéssiu	incorreguessin
		incorreguesses		incorreguéssem	incorreguésseu	incorreguessen
	incorreguera	incorregueres	incorreguera	incorreguérem	incorreguéreu	incorregueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	incorre	incorri	incorrem	incorreu	incorrin
	–			incorreguem
	–	incorr					bal
	–		incórrega			incórregen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	incorriva	incorrives	incorriva	incorrívem	incorríveu	incorriven	n-occ
				incorrívom	incorrívou		n-occ
	incorreva	incorreves	incorreva	incorrévem	incorréveu	incorreven	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		incorros	incorro				n-occ
imperfet	incorrés	incorresses	incorrés	incorréssem	incorrésseu	incorressen	centr, n-occ, sept
	incorrera	incorreres	incorrera	incorrérem	incorréreu	incorreren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... incorregut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... incórrer
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... incorregut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... incorregut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... incorregut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... incorregut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... incórrer
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... incorregut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... incorregut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... incorregut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: incorro, incorre, incorrem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: commit ^(en), incur ^(en)
• Castellà: incurrir ^(es)
• Francès: commettre ^(fr), encourir ^(fr)
• Italià: incorrere ^(it)
• Llatí: incurrere ^(la), incidere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cór·rer (3)
• Anagrama: recorrin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2