inane

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /iˈna.ne/
• Rimes: -ane
• Etimologia: Del llatí inanis.

Adjectiu

inane inv. ‎(plural inanes)

1. estèril, improductiu, buit

   «Las drogas que alteran el estado de ánimo perturban la mente, y si un escritor recibe la inspiración cuando está bajo su influencia, el resultado, una vez sobre el papel, suele ser inane, sin el menor sentido.» (Johnny Cash, El hombre de blanco, 2018)

   Les drogues que alteren l'estat d'ànim pertorben la ment i, si un escriptor rep la inspiració quan està sota la seva influència, el resultat un cop sobre el paper, acostuma a ser buit, sense el menor sentit.

2. insignificant, inútil

   «Se sentía segura mientras afeitaba morosa las mejillas, rasuraba definitivamente el bigote, sin prisa, como si la felicidad dependiera de ese único acto inane que los dos observaban en silencio.» (Juan Antonio Bueno Álvarez, La verdad inútil, 1999)

   Se sentia segura mentre afaitava lentament les galtes, afaitava definitivament el bigoti, sense pressa, com si la felicitat depengués d'aquell únic acte insignificant, que tots dos observaven en silenci.

Sinònims

• vano, fútil

Antònims

• útil, productivo, significativo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪˈnaː.nɛ/

Adjectiu

ināne

1. nominatiu neutre singular de inānis
2. vocatiu neutre singular de inānis
3. acusatiu neutre singular de inānis