Vés al contingut

impute

De Viccionari
Potser volíeu: imputé

Català[modifica]

Verb[modifica]

impute

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imputar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb imputar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb imputar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb imputar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: im·pu·te (3)
  • Heterograma de 6 lletres (eimptu)
  • Anagrama: ímpetu

Anglès[modifica]

  • Pronúncia: /ɪmˈpjuːt/ àudio (EUA) 

Verb[modifica]

impute ‎(3a persona singular present imputes, gerundi imputing, passat i participi imputed)

  1. imputar