impute

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: imputé


Català
[modifica]

Verb[modifica]

im·pu·te

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imputar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb imputar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb imputar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb imputar


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /ɪmˈpjuːt/
    àudio (EUA)

Verb[modifica]

impute ‎(3a persona singular present imputes, gerundi imputing, passat i participi imputed)

  1. imputar