impute

Potser volíeu: imputé

Català

Verb

impute

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imputar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb imputar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb imputar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb imputar.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pu·te (3)
• Heterograma de 6 lletres (eimptu)
• Anagrama: ímpetu

Anglès

• Pronúncia: /ɪmˈpjuːt/ àudio (EUA) ^ⓘ

Verb

impute ‎(3a persona singular present imputes, gerundi imputing, passat i participi imputed)

1. imputar