imputador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/im.pu.təˈðo/
Occidental:	nord-occidental /im.pu.taˈðo/, valencià /im.pu.taˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: (pendent)

Nom

imputador m. ‎(plural imputadors, femení imputadora)

1. qui imputa

Traduccions

imputador [1] (qui imputa)

• Castellà: imputador ^(es)

Adjectiu

imputador m. ‎(femení imputadora, plural masculí imputadors, plural femení imputadores)

1. que imputa

Traduccions

imputador [1] (que imputa)

• Castellà: imputador ^(es)
• Llatí: imputator ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pu·ta·dor (4)
• Heterograma de 9 lletres (adimoprtu)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \im.pu.taˈðoɾ\

Americà: alt /im.pu.t(a)ˈdoɾ/, baix \im.pu.taˈðoɾ\

• Rimes: -oɾ

Nom

imputador m. ‎(plural imputadores, femení imputadora)

1. imputador

Adjectiu

imputador m. ‎(femení imputadora, plural masculí imputadores, plural femení imputadoras)

1. imputador

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pu·ta·dor (4)
• Heterograma de 9 lletres (adimoprtu)