improperi
Potser volíeu: improperí
Català[modifica]
Nom[modifica]
improperi m. (plural improperis)
- Injúria d'obra o paraula.
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Castellà: improperio (es)
- Francès: outrage (fr), affront (fr), reproche (fr) injurieux
- Italià: improperio (it),
- Llatí: improperium (la)
Verb[modifica]
improperi
- (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de improperar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb improperar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb improperar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb improperar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: im·pro·pe·ri (4)
Vegeu també[modifica]
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Categories:
- Substantius masculins en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 4 síl·labes