impossibles

Català

Verb

impossibles

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de impossiblar.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pos·si·bles (4)
• Anagrama: empossiblis

Francès

• Pronúncia ^(AFI): /ɛ̃.pɔˈsibl/

Adjectiu

impossibles inv. pl.

1. forma plural de impossible