importune

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /im.poɾˈtu.ne/

Verb

importune

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de importunar.

   [jo] importuno, importune, importun o importuni.

2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb importunar.

   [Que jo] importuni o importune.

3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb importunar.

   [Que ell/ella/vostè] importuni o importune.

4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb importunar.

   Importuni o importune [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: im·por·tu·ne (4)
• Heterograma de 9 lletres (eimnoprtu)

Anglès

• Pronúncia ^(AFI): /ɪmpɔːˈtjuːn/, /ɪmˈpɔːtjuːn/

Verb

importune ‎(3a persona singular present importunes, gerundi importuning, passat i participi importuned)

1. importunar