implorador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/im.pɫu.ɾəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /im.pɫo.ɾaˈðo/, valencià /im.pɫo.ɾaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De implorar i el sufix -dor.

Adjectiu

implorador m. ‎(femení imploradora, plural masculí imploradors, plural femení imploradores)

1. Que implora, suplica.

Traduccions

Que implora

• Castellà: implorador ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·plo·ra·dor (4)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \im.plo.ɾaˈðoɾ\

Americà: alt /im.plo.ɾaˈdoɾ/, baix \im.plo.ɾaˈðoɾ\

• Rimes: -oɾ

Adjectiu

implorador m. ‎(femení imploradora, plural masculí imploradores, plural femení imploradoras)

1. implorador

Miscel·lània

• Síl·labes: im·plo·ra·dor (4)