impetres

Potser volíeu: impetrés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /imˈpe.tɾəs/, occidental /imˈpe.tɾes/

Verb

impetres

1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de impetrar
2. (occidental, balear) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb impetrar

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·tres (3)
• Anagrames: empresti, emprestí, permetis, temperis, tempirés