impetre

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: impetré


Català
[modifica]

Verb[modifica]

im·pe·tre

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de impetrar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb impetrar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb impetrar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb impetrar