impetràreu

De Viccionari
Potser volíeu: impetrareu


Català
[modifica]

Verb[modifica]

impetràreu

  1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de impetrar
  2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb impetrar

Miscel·lània[modifica]