impediment
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /im.pə.ðiˈmen/, balear /im.pə.ðiˈment/, /im.pə.ðiˈmen/
- Occidental: nord-occidental /im.pe.ðiˈmen/, valencià /im.pe.ðiˈment/, /im.pe.ðiˈmen/
- Rimes: -ent
- Etimologia: Del llatí impedimentum, segle XiV.
Nom[modifica]
impediment m. (plural impediments)
- obstacle, destorb
- qualsevol de les circumstàncies que fan il·lícit o nul el matrimoni
- impediment diriment, allò que destorba que es contragui matrimoni entre certes persones, i l'anul·la si es contrau.
- impediment impedient, allò que destorba que es contragui matrimoni entre certes persones, fent-lo il·legítim si es contrau però no nul.
Traduccions[modifica]
impediment [1,2]
impediment diriment
|
|
impediment impedient
|
|
Compostos i expressions[modifica]
- posar impediment a la cúria, manifestar al jutge l'impediment que té algú per celebrar el matrimoni que vol contraure.
Traduccions[modifica]
posar impediment a la cúria
|
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: im·pe·di·ment (4)
Vegeu també[modifica]
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot