impecable

Català

• Pronúncia: oriental /im.pəˈkab.bɫə/, occidental /im.peˈka.βɫe/
• Rimes: -able
• Etimologia: Del llatí impeccabilis.

Adjectiu

im·pe·ca·ble inv. ‎(plural impecables)

1. Sense pecat.

   Ex.:Portava una vida impecable.

2. Sense defecte.

   Ex.:Ha fet un exercici impecable.

3. Molt net, sense brutícia.

   Ex.:La cuina ha quedat impecable.

Sinònims

• sant, virtuós
• perfecte, correcte
• netíssim, polit, impol·lut

Antònims

• pecaminós
• defectuós, imperfecte

Traduccions

Traduccions: impecable

• Anglès: impeccable ^(en)
• Castellà: impecable ^(es)

• Francès: impeccable ^(fr)
• Italià: impeccabile ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC