imitares
Català[modifica]
Verb[modifica]
imitares
- (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de imitar
- (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb imitar
Miscel·lània[modifica]
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /i.miˈta.ɾes/, meridional /i.miˈta.ɾeh/
- Americà: alt /i.miˈta.(ɾe)s/, baix /i.miˈta.ɾeh/, austral /i.miˈta.ɾes/
- Rimes: -aɾes
Verb[modifica]
imitares
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: i·mi·ta·res (4)
- Anagrames: emitirás, meritáis, remitáis, remitías, simetría, timareis, timaréis, tremíais
Gallec[modifica]
Verb[modifica]
imitares
- segona persona singular del futur de subjuntiu de imitar
- infinitiu personal de segona persona singular de imitar