imbricar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /im.bɾiˈka/, valencià /im.bɾiˈkaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon: imbricà
  • Etimologia: Del llatí imbricare.

Verb[modifica]

im·bri·car trans.

  1. Disposar en fileres superposades parcialment, com les teules d'una teulada.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: imbrico, imbrica, imbriquem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /im.bɾiˈkaɾ/

Verb[modifica]

im·bri·car trans. ‎(present imbrico, passat imbriqué, futur imbricaré)

  1. imbricar