imbecil·lització

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /im.bə.siɫ.ɫi.d͡zə.siˈo/, /im.bə.si.ɫi.d͡zə.siˈo/
	balear /im.bə.siɫ.ɫi.d͡zə.siˈo/
Occidental:	nord-occidental /im.be.siɫ.ɫi.d͡za.siˈo/, /im.be.si.ɫi.d͡za.siˈo/
	valencià /im.be.siɫ.ɫi.za.siˈo/, /im.be.si.ɫi.za.siˈo/

• Rimes: -o
• Etimologia: De imbecil·litzar i el sufix -ció, segle XX.

Nom

imbecil·lització f. ‎(plural imbecil·litzacions)

1. Acte o efecte d'imbecil·litzar o imbecil·litzar-se.

   «Malgrat haver-se constituït un dels més preats mitjans de les oligarquies recents per arribar a la imbecilització de les respectives i sotmeses masses.» (Miquel Porter i Moix, ed. Rafael Dalmau, Cinema, pàg. 38, Barcelona, 1962)

Traduccions

Traduccions

• Castellà: imbecilización ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·be·cil·lit·za·ci·ó (7)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre imbecil·lització