imanto

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /iˈman.tu/, occidental /iˈman.to/
• Rimes: -anto

Verb

imanto

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imantar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb imantar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb imantar

Miscel·lània

• Síl·labes: i·man·to (3)
• Heterograma de 6 lletres (aimnot)
• Anagrames: amotin, amotín, atonim, matino

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /iˈman.to/, meridional \iˈmaŋ.to\

Americà: alt /iˈman.t(o)/, baix \iˈmaŋ.to\, austral /iˈman.to/

• Rimes: -anto

Verb

imanto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb imantar