imantaré

Català

Verb

imantaré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de imantar.

Miscel·lània

• Síl·labes: i·man·ta·ré (4)
• Anagrames: ermitana, matarien, matinaré, tramaien

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /i.man.taˈɾe/, meridional \i.maŋ.taˈɾe\

Americà: alt /i.man.t(a)ˈɾe/, baix \i.maŋ.taˈɾe\, austral /i.man.taˈɾe/

• Rimes: -e

Verb

imantaré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb imantar