il·lús

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /iɫˈɫus/, /iˈɫus/
	balear /iɫˈɫus/
Occidental:	/iɫˈɫus/, /iˈɫus/

• Rimes: -us
• Etimologia: Del llatí illusus, participi de illudĕre ‎(‘riure-se'n d'algú’).

Nom

il·lús m. ‎(plural il·lusos, femení il·lusa)

1. Persona enganyada per una il·lusió.

Adjectiu

il·lús m. ‎(femení il·lusa, plural masculí il·lusos, plural femení il·luses)

1. Dit d'una persona enganyada per una il·lusió.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: iluso ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: il·lús (2)
• Anagrames: lluís, Lluís, lluïs, sullí, ullis

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB