ignis

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Adjectiu[modifica]

ig·nis m. pl.

  1. forma plural de igni


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia:
clàssic /ˈiŋ.nis/
eclesiàstic /ˈi.ɲis/

Nom[modifica]

ignis m. ‎(genitiu ignis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu ignis ignēs
Vocatiu ignis ignēs
Acusatiu ignem ignēs
Genitiu ignis ignium
Datiu ignī ignibus
Ablatiu igne ignibus
  1. foc

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Gaffiot, Félix. «ignis». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 768.
  • Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «ignis». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.