identificar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /i.ðən.ti.fiˈka/, balear /i.ðən.ti.fiˈca/, /i.ðən.ti.fiˈka/
Occidental: nord-occidental /i.ðen.ti.fiˈka/, valencià /i.ðen.ti.fiˈkaɾ/

Verb[modifica]

i·den·ti·fi·car trans., pron. ‎(pronominal identificar-se)

  1. Fer que dues coses distintes semblin una mateixa.
  2. Reconèixer si una persona o cosa és la mateixa que se suposa.
  3. (pronominal) Acreditar la pròpia identitat.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: identifico, identifica, identifiquem

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: identificar


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional \i.ðen.ti.fiˈkaɾ\, meridional \i.ðeŋ.ti.fiˈkaɾ\
Americà: alt /i.den.ti.f(i)ˈkaɾ/, baix \i.ðeŋ.ti.fiˈkaɾ\, austral \i.ðen.ti.fiˈkaɾ\

Verb[modifica]

i·den·ti·fi·car trans., pron. ‎(pronominal identificarse, present identifico, passat identifiqué, futur identificaré)

  1. identificar

Conjugació[modifica]


Occità
[modifica]

Verb[modifica]

identificar

  1. identificar


Portuguès
[modifica]

Verb[modifica]

identificar

  1. identificar