iacio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈja.kɪ.oː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *(H)yeh₁- ‎(«llançar, deixar anar»).

Verb

iaciō ‎(1a present^?), iacis ‎(2a present), iacere ‎(infinitiu), iēcī ‎(perfet), iactum ‎(supí)

1. llançar , tirar

   Alea iacta est («La sort està tirada.»)

2. enviar , jo envio
3. emetre, jo emeto
4. projectar, jo projecto

Variants

• jaciō

Sinònims

• ēmittō, mittō
• jaculor, lībrō

Derivats

abiciō adiciō amiciō circumiciō cōniciō

dēiciō disiciō ēiciō iactō iaculum

iaculus iniciō intericiō obiciō praeiciō

prōiciō rēiciō subiciō superiaciō trāiciō