holisme

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /uˈɫiz.mə/, occidental /oˈɫiz.me/
• Rimes: -izme
• Etimologia: Manlleu de l'anglès holism, fixat el 1926 pel biòleg sud-africà J.C. Smuts (1870-1950) en l'obra Holism and evolution, formació culta de holo- ‎(‘complet, global’) i -ism d'arrels gregues.

Nom

holisme m. ‎(plural holismes)

1. Teoria que proposa que la comprensió de les parts percebudes pel cervell només pot ser entesa fent referència al conjunt de la totalitat a la que pertanyen.
2. Creença de que la totalitat és més important que la suma de les parts.

Antònims

• resultadisme

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Holismus ^(en) m.
• Anglès: holism ^(en)
• Castellà: holismo ^(es) m.
• Francès: holisme ^(fr) m.
• Italià: olismo ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ho·lis·me (3)
• Heterograma de 7 lletres (ehilmos)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Francès

• Pronúncia ^(AFI): /ɔˈlism/
• Etimologia: De l'anglès holism.

Nom

holisme m. ‎(plural holismes)

1. holisme

Vegeu també

• holisme. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].