holisme

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia: oriental /uˈɫiz.mə/, occidental /oˈɫiz.me/
  • Rimes: -izme
  • Etimologia: Manlleu de l'anglès holism, fixat el 1926 pel biòleg sud-africà J.C. Smuts (1870-1950) en l'obra Holism and evolution, formació culta de holo- ‎(«complet, global») i -ism d'arrels gregues.

Nom[modifica]

ho·lis·me m. ‎(plural holismes)

  1. Teoria que proposa que la comprensió de les parts percebudes pel cervell només pot ser entesa fent referència al conjunt de la totalitat a la què pertanyen.
  2. Creença de que la totalitat és més important que la suma de les parts.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

Nom[modifica]

holisme m. ‎(plural holismes)

  1. holisme

Vegeu també[modifica]

  • holisme. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].