hittita

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /itˈti.tə/, occidental /itˈti.ta/
• Rimes: -ita
• Etimologia: De l’anglès Hittite, adoptat en la Bíblia de Ginebra (1560) com a traducció de l’hebreu bíblic חִתִּי ‎(ḥittī), els descendents d’Het en hebreu חת, de l’accadi i l’hittita ẖatti. En la Bíblia Vulgata el mateix terme hebreu es traduïa en llatí Hethaeus ‎(«heteus»), a partir del grec bíblic Χετταίος ‎(Khettaíos). A principi del segle XX es van relacionar unes restes arqueològiques d’Anatòlia amb el poble bíblic consolidant-se la denominació d’hittita de les bíblies protestants. Probablement la Bíblia es refereix a dos pobles diferents. Els hittites d’Anatòlia anomenaven la seva llengua nesili ‎(literalment «la llengua de Nesa») i la seva relació amb el poble bíblic és poc clara.

Nom

hittita m. ‎(només en singular)

1. Llengua indoeuropea extinta del grup anatòlic pròpia del poble hittita.

Variants

• hitita (ortografia del 2016)

Traduccions

Llengua anatòlica

• Anglès: Hittite ^(en)
• Basc: hititera ^(eu)
• Castellà: hitita ^(es)
• Francès: hittite ^(fr)

Nom

hittita m. f. ‎(plural hittites)

1. Individu d’un poble que establí un imperi a Anatòlia en el II mil·lenni aC.
2. Individu d’un clan de Canaan, descendents del bíblic Het.

Sinònims

• (descendents d’Het) heteu

Traduccions

Individu d’un poble d’Anatòlia

• Anglès: Hittite ^(en)
• Basc: hitita ^(eu)
• Castellà: hitita ^(es)
• Francès: Hittite ^(fr)

Adjectiu

hittita inv. ‎(plural hittites)

1. Relatiu al poble hittita o a la seva llengua.

Traduccions

Relatiu als hittites o a l’hittita

• Anglès: Hittite ^(en)
• Basc: hitita ^(eu)
• Castellà: hitita ^(es)
• Francès: hittite ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: hit·ti·ta (3)

Vegeu també

• Entrades en hittita al Viccionari en català
• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV