historio

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: historió, historío


Català
[modifica]

Oriental: /is.tuˈɾi.u/
Occidental: nord-occidental /is.toˈɾi.o/, valencià /is.toˈɾi.o/, /is.tuˈɾi.o/

Verb[modifica]

historio

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de historiar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: his·to·ri·o (4)


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /isˈto.ɾjo/, meridional /ihˈto.ɾjo/
Americà: alt /isˈto.ɾjo/, baix /ihˈto.ɾjo/

Verb[modifica]

historio

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb historiar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: his·to·rio (3)


Esperanto
[modifica]

  • Pronúncia(i): /hi.stoˈri.o/
  • Etimologia: De l'arrel √histori i la desinència -o.

Nom[modifica]

historio ‎(acusatiu historion, plural historioj, plural acusatiu historiojn)

  1. història

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre historio


Polonès
[modifica]

  • Pronúncia: /xisˈtɔ.rjɔ/

Nom[modifica]

historio

  1. vocatiu singular de historia

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: hi·sto·rio (3)