hinyar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /hiˈɲa/
Occidental:  nord-occidental /hiˈɲa/, valencià /hiˈɲaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del caló xinjá ‎(«defecar, tenir por»), del romaní xinel, del grec antic χύνω ‎(khýnō, «vessar, buidar»).

Verb[modifica]

hinyar trans., pron. ‎(pronominal hinyar-se)

  1. (col·loquial) defecar
  2. (pronominal) acovardir-se

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: hi·nyar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (ahinry)