heretge

Català

• Pronúncia: oriental /əˈɾe.d͡ʒə/, occidental /eˈɾe.d͡ʒe/
• Etimologia: Del llatí haerectǐcus, segle XIII, derivat del grec αιρετικός ‎(airecticos, «sectari, que té una opinió diferent»), derivat de αιρεσις ‎(airesis, «opinió») o de αιρήιν ‎(airein, «agafar, escollir»). Doblet del cultisme herètic.

Nom

he·ret·ge m. f. ‎(plural heretges)

1. Persona amb una opinió que s'aparta del dogma establert per la jerarquia eclesiàstica.

Traduccions

Traduccions: heretge

• Anglès: heretic ^(en), misbeliever ^(en)
• Basc: heretiko ^(eu)
• Castellà: hereje ^(es)

• Francès: hérétique ^(fr)
• Italià: eretico ^(it)
• Romanès: eretic ^(ro) m.

Vegeu també

• Heretge a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot