heretge

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əˈɾe.d͡ʒə/, occidental /eˈɾe.d͡ʒe/
  • Rimes: -edʒe
  • Etimologia: Del llatí haerectǐcus, segle XIII, derivat del grec αιρετικός ‎(airetikós, «sectari, que té una opinió diferent»), derivat de αιρεσις ‎(airesis, «opinió») o de αιρήιν ‎(airḗin, «agafar, escollir»). Doblet del cultisme herètic.

Nom[modifica]

heretge m. f. ‎(plural heretges)

  1. Persona amb una opinió que s'aparta del dogma establert per la jerarquia eclesiàstica.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: he·ret·ge (3)

Vegeu també[modifica]