halogen

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /əˈɫɔ.ʒən/
Occidental: nord-occidental /aˈɫɔ.ʒen/, valencià /aˈɫɔ.d͡ʒen/
  • Rimes: -ɔʒen
  • Etimologia: De halo i el sufix -gen, és a dir («generador d'halo»).

Nom[modifica]

halogen m. ‎(plural halògens)

  1. Element del grup VII de la taula periòdica, és a dir: fluor, clor, brom, iode, àstat.
    «Els halògens ( F , CI , Br , I ) es troben habitualment en l'estat d'oxidació. Les excepcions es produeixen quan dos halògens diferents s'enllacen entre si o quan un halogen s'enllaça amb més d'un àtom a la vegada.» [1]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

halogen m. ‎(femení halògena, plural masculí halògens, plural femení halògenes)

  1. Que conté algun dels halògens.
    «Amb la làmpada encesa, el filament de la làmpada halògena es posa incandescent, el wolframi volatilitzat durant el funcionament no es diposita a l’ampolla de vidre que es troba a una temperatura inferior, ...» [2]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ha·lo·gen (3)
  • Heterograma de 7 lletres (aeghlno)

Vegeu també[modifica]

  1. Daniel C. Harris, Anàlisi químic quantitatiu, 2006, p.25
  2. Esteban José Domínguez Soriano, Julián Ferrer Ruiz, Circuits elèctrics auxiliars del vehicle, 2018, p.155