habitue

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: habitué


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ha·bi·tu·e

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de habituar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb habituar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb habituar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb habituar