habitue

Potser volíeu: habitué

Català

Verb

habitue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de habituar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb habituar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb habituar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb habituar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·bi·tu·e (4)
• Heterograma de 7 lletres (abehitu)
• Anagrama: habiteu