habituar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ə.βi.tuˈa/
Occidental: nord-occidental /a.βi.tuˈa/, valencià /a.βi.tuˈaɾ/

Verb[modifica]

ha·bi·tu·ar trans., pron. ‎(pronominal habituar-se)

  1. Acostumar o fer que un s'acostumi a alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: habituo, habitua, habituem

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: \a.βiˈtwaɾ\
Americà: alt /a.biˈtwaɾ/, baix \a.βiˈtwaɾ\

Verb[modifica]

ha·bi·tuar trans., pron. ‎(pronominal habituarse, present habitúo, passat habitué, futur habituaré)

  1. habituar