habiliteguesses

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.βi.ɫi.teˈɣe.ses/
• Rimes: -eses

Verb

habiliteguesses

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb habilitar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] habilitessis, habilitesses, habilitassis, habilitasses o habilitares.

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·bi·li·te·gues·ses (6)