habilitegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.βi.ɫi.teˈɣes/

Verb

habilitegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb habilitar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] habilités, habilitàs o habilitara.

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·bi·li·te·gués (5)