guillar

Català

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: guillà
Etimologia: Del castellà guillarse, d’origen argòtic incert. Potser de l’argot de germania guiñar ‎(‘fer l’ullet’) pels senyals discrets de fugir quan hi ha perill, modificat per encreuament amb algun mot equivalent al català esguillar-se ‎(‘esquitllar-se, anar-se’n d’amagat’).^[1] Alternativament, del caló espanyol, del romaní ʒal ‎(‘anar’), d’on surt chalar, a partir del tema de pretèrit irregular gil- (*giljom, giljan, ...), variant de gel- (gelŏm, gelăn, ...)^[2]

guillar intr., trans., pron. ‎(pronominal guillar-se)

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	guillar			haver guillat
gerundi	guillant			havent guillat
participi	guillat, guillada, guillats, guillades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	guillo	guilles	guilla	guillem	guilleu	guillen
	guille						val
	guilli						sept
	guill			guillam	guillau		bal
imperfet	guillava	guillaves	guillava	guillàvem	guillàveu	guillaven
passat simple	guillí	guillares	guillà	guillàrem	guillàreu	guillaren
futur	guillaré	guillaràs	guillarà	guillarem	guillareu	guillaran
condicional	guillaria	guillaries	guillaria	guillaríem	guillaríeu	guillarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	guilli	guillis	guilli	guillem	guilleu	guillin
present	guille	guilles	guille			guillen	occ, bal
imperfet	guillés	guillessis	guillés	guilléssim	guilléssiu	guillessin
		guillesses		guilléssem	guillésseu	guillessen
	guillàs	guillassis	guillàs	guillàssim	guillàssiu	guillassin	bal
		guillasses		guillàssem	guillàsseu	guillassen	val, bal (1)
	guillara	guillares	guillara	guillàrem	guillàreu	guillaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	guilla	guilli	guillem	guilleu	guillin
	–				guillau		bal
	–		guille			guillen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... guillat
perfet				havem	haveu		... guillat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... guillar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... guillar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... guillat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... guillat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... guillat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... guillat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... guillat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... guillar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... guillar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... guillat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... guillat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... guillat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... guillat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... guillat

Paradigmes de flexió: guillo, guilla, guillem

Fugir, col·loquialment

Perdre l’enteniment

↑ Coromines, Joan; Pascual, José Antonio. «Guillarse», Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico  (DCECH), 1980-1991
↑ Adiego, Ignasi-Xavier. «En torno al origen de la voz guillarse 'irse, huirse'», Boletín de la Real Academia Española, 2001