grumet

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /ɡɾuˈmɛt/, balear /ɡɾuˈmət/, /ɡɾuˈmɛt/
Occidental: /ɡɾuˈmet/
  • Rimes: -ɛt
  • Etimologia: Del francès antic groumet ‎(«vailet, servent»), diminutiu de grommes, de l’anglès mitjà grome, segle XVI. Doblet de gurmet amb evolució semàntica en francès.

Nom[modifica]

grumet m. ‎(plural grumets)

  1. Aprenent de mariner, generalment jove, que ajuda la tripulació d'un vaixell en diverses tasques.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: gru·met (2)
  • Heterograma de 6 lletres (egmrtu)
  • Anagrama: gurmet

Vegeu també[modifica]