gruf

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

gruf

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de grufar

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrama: furg (revers)


Anglès
[modifica]

  • Etimologia: Del noruec antic á grufu («de panxa per avall»).

Adjectiu[modifica]

gruf ‎(comparatiu more gruf, superlatiu most gruf)

  1. (obsolet) de bocaterrosa
    They fellen gruf, and cryed piteously.[1]— («Van caure de bocaterrosa i es van posar a plorar amargament.»)

Vegeu també[modifica]

  • Webster's Dictionary , ed.1913.
  1. Geoffrey Chaucer, The Canterbury Tales