grava

Potser volíeu: gravà

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈɡɾa.βə/, balear /ˈɡɾa.və/

Occidental: nord-occidental /ˈɡɾa.βa/, valencià /ˈɡɾa.va/, /ˈɡɾa.βa/

• Rimes: -ava
• Etimologia: Del llatí vulgar grava.
• Anagrames: vagar, varga

Nom

gra·va f. ‎(plural graves)

1. Pedra esmicolada que es fa servir en la construcció, principalment per fer formigó.
2. Pedres de mida petita que es troben als marges d'alguns rius i platges, més grosses que la sorra i més petits que els palets de riera.

Traduccions

1

• Anglès: gravel ^(en)
• Castellà: grava ^(es)

• Francès: gravier ^(fr)
• Italià: hiaia ^(it)

2

• Anglès: gravel ^(en)
• Castellà: gravilla ^(es)

• Francès: gravillon ^(fr)

Verb

gra·va

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de gravar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb gravar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /ˈɡɾa.βa/

Nom

gra·va f. ‎(plural gravas)

1. grava

Vegeu també

• grava. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].