granader

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Granaders de la guardia imperial de Napoleó I.
  • Pronúncia:
Oriental: /ɡɾə.nəˈðe/
Occidental: nord-occidental /ɡɾa.naˈðe/, valencià /ɡɾa.naˈðeɾ/

Nom[modifica]

gra·na·der m. ‎(plural granaders, femení granadera)

  1. Soldat d'infanteria dels exercits antics (entre el segle xvii i el xix) especialment entrenat per a llançar granades de mà.
  2. Per evolució dels anteriors, soldat d'elit especialment robust dels exercits antics (entre el segle xvii i el xix) que formava part de la guàrdia reial, imperial, etc. i que podia ser d'infanteria o cavalleria.
  3. Per extensió i en consideració a la gran alçada que acostumaven a tenir els anteriors, referit a una persona de gran alçada i robusta.

Vegeu també[modifica]