granader

Català

Granaders de la guardia imperial de Napoleó I.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /ɡɾə.nəˈðe/

Occidental: nord-occidental /ɡɾa.naˈðe/, valencià /ɡɾa.naˈðeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De granada i el sufix -er.

Nom

granader m. ‎(plural granaders, femení granadera)

1. Soldat d'infanteria dels exercits antics (entre el segle xvii i el xix) especialment entrenat per a llançar granades de mà.
2. Per evolució dels anteriors, soldat d'elit especialment robust dels exercits antics (entre el segle xvii i el xix) que formava part de la guàrdia reial, imperial, etc. i que podia ser d'infanteria o cavalleria.
3. Per extensió i en consideració a la gran alçada que acostumaven a tenir els anteriors, referit a una persona de gran alçada i robusta.

Miscel·lània

• Síl·labes: gra·na·der (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot