goxo

Basc

• Etimologia: Diminutiu de gozo.

Adjectiu

goxo

1. dolç

   Ardo goxoa.

   Vi dolç.

2. bo, saborós, gustós

   Zopa oso goxoa dago.

   La sopa és ben bona.

3. agradable, suau, acollidor

   Oso txoko goxoa da hau.

   És un racó molt acollidor.

Derivats

• goxo-goxo

Adverbi

goxo

1. dolçament, a gust

Sinònims

• goxo-goxo

Nom

goxo inan.

1. dolç, llaminadura, llepolia
2. delit, dolcesa

Declinació

Nom comú inanimat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu goxo goxoa goxoak Ergatiu goxok goxoak goxoek Datiu goxori goxoari goxoei Genitiu goxoren goxoaren goxoen Comitatiu goxorekin goxoarekin goxoekin Benefactiu goxorentzat goxoarentzat goxoentzat Instrumental goxoz goxoaz goxoez Partitiu goxorik - - Prolatiu goxotzat - - Causal goxorengatik goxoarengatik goxoengatik Locatius Inessiu goxotan goxoan goxoetan Ablatiu goxotatik goxotik goxoetatik Al·latiu goxotara goxora goxoetara Terminatiu goxotaraino goxoraino goxoetaraino Al·l. direcional goxotarantz goxorantz goxoetarantz Gen. locatiu goxotako goxoko goxoetako

Vegeu també

• Entrada «goxo» a l’Elhuyar Hiztegia.