govanella

Català

Art urbà al MIAU de Fanzara (Alt Millars) on es fa referència a l'ús de la paraula en la seua variant castellana/aragonesa.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: valencià /go.vaˈne.ʎa/
• Rimes: -eʎa
• Etimologia: De *bomanella, de *mononella, de l'aragonès monyica ‎(«munyó») per desnasalització inicial.

Nom

govanella f. ‎(plural govanelles)

1. (Alt Maestrat) monyica o braó
2. (Alcalatén) avantbraç

Variants

• gobanella, gobanilla, govanilla, gomanilla, gomanella

Traduccions

Traduccions

• Castellà: gobanilla ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: go·va·ne·lla (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB
• Diccionari Ferrer-Pastor
• Gobanilla a Eines de llengua, recull informació de l'Atles lingüístic del domini català